“La política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres”. 
Més o menys així ens feia reflexionar Joan Fuster sobre la necessitat de la participació política. Si abandonem, si ho deixem estar perquè tots són igual, les decisions que afecten les nostres vides les prenen ells. 
Exemples hi ha més que suficients perquè ens plantegem eixe ”passotisme”, eixa distància còmoda, que sempre acaba passant-nos factura. Mireu el desmantellament tan descarat que estan fent, ells, del nostre estat de benestar. Provoquen, ells, la crisi, ens la fan pagar a nosaltres i ens fan creure que és necessari destruir els serveis públics bàsics: sanitat, educació, cultura, dependència. A la fi, no ho dubteu, ells faran negoci i nosaltres pagarem més per molt menys. És la crisi: el nostre silenci és la seua oportunitat. 
Mireu el Mon-doc. No és poca cosa. Ells, pensareu, com no valoren això de la cultura, ho tanquen. Com la cultura no val per a res, només costa diners,  ho tanquen.
¿No ho valoren? ¿Segur que no ho valoren? ¿No entenen que sense cultura no hi ha futur? ¿No entenen que el Mon-doc sembra llavors que fan de Montaverner un poble raonable i cívic? ¿No entenen que el Mon-doc ens obri portes per assegurar la nostra qualitat de vida? 
Clar que ho entenen. És molt pitjor. Com que ho entenen, com que saben el que significa, ho tanquen. No ho volen perquè tenen por als efectes que la cultura té sobre les persones. Per això mentixen, per amagar allò que són, eixe desert moral on volen portar-nos.
  • És mentida que l’Ajuntament del PP haja hagut de pagar res del Mon-doc 2010.
  • És mentida que el Mon-doc siga massa car i inassumible per a Montaverner. Els 9000 euros més que cobra la nova alcaldessa respecte a l’anterior, ja fan possible un Mon-doc auster. Si sumem subvencions i ajudes d’empreses, el Mon-doc ja ix més que bé.  
  • És mentida que la situació econòmica que patim tanque el Mon-doc.

      El Mon-doc l’han censurat perquè fa de Montaverner un espai obert de reflexions diverses i diàleg. El Mon-doc l’han censurat perquè ens ajuda a ser lliures. I si som lliures,  si aprenem  a viure sense por, el seu projecte no és res, pols que se’n va. Tan cert com que  la cultura és l’únic camí que tenim per a véncer la desinformació que tan bé administren.