I deien q el PP era el partit de “los trabajadores”, la pregunta és els drets de quins treballadors: els amigachos, les multinacionals i la banca. Els treballadors asalariats els seus esclaus i les pymes i autònoms ofegats perquè estan parant més el mercat amb l’augment d’impostos i retallades i perquè els bancs que segueixen rebent diners del govern no donen crèdits. Amb esta política econòmica tenim crisi per a llarg: no creen riquesa i damunt fan més precaries encara les condicions laborals. Ara no seran 5 milions de parats, seran 5 milions de parats i l’augment accelerat de la pobresa a Espanya mentre ‘ells’ “se lo llevan calentito”. Si hi ha que apretar-se el cinturó, hi ha molts altres que poden apretar-se’l i Espanya eixiria d’esta: gasto militar, institucions innecesàries, cotxes oficials, dietes sense control, vols en primera classe, càrrecs duplicats, frau fiscal, sous vitalicis, financiació de despilfarros, corrupció, monarquia… No poden retallar del poc que té la majoria, dels drets fonamentals de tots segons la constitució: dret al treball, dret a una vivenda digna, dret a la sanitat i dret a l’educació pública i gratuita.