El País Valencià és el bressol de la mala gestió i la desfeta del sistema financer. Un conjunt de factors com són l’alta politització dels consells d’administració, la falta de preparació i formació dels consellers i finalment una ingent exposició a la rajola i a projectes polítics totalment ineficients.
1. QUI SÓN ELS RESPONSABLES????
Els òrgans de govern de les caixes es formen per quotes [de partit], per la qual cosa els consellers no tenien les virtuts necessàries per a entendre i comprendre un negoci complex com el financer. No estaven preparats” José Antonio Iturriaga, administrador designat pel FROB en la CAM i el Banc de València,
en declaracions en la comissió de control de la CAM de les Corts Valencianes.

Rodrigo Rato

José Luís Olivas

Antonio Tirado

Aurelio Izquierdo

Domingo Parra

Roberto López Abad

Modesto Crespo

Mª Dolores Amorós

2. RESCATEM PERSONES (NO BANCS)
Les tres principals entitats valencianes han sigut intervingudes, les caixes que en el seu dia van ser la tercera i quarta de l’Estat, Bancaixa i la CAM respectivament, i el Banc de València, que en el seu moment va ser la joia de les finances valencianes, amb més de 100 anys de vida i molt vinculat a la burgesia i als sectors productius valencians.
La primera gran caixa intervinguda a tot l’Estat va ser la CAM. El 22 de juliol del 2011 va ser intervinguda pel Banc d’Espanya, després de la fallida d’integració dins del Banco Base liderat per Caja Astur. Els interventors del Banc d’Espanya van trobar unes pèrdues ocultes de 4.587 milions d’euros i uns actius tóxics de més de 5.000 milions d’euros.
El 21 de novembre, el dia després de les eleccions generals, el Banc de València és intervingut pel Banc d’Espanya (el primer banc intervingut). El Banc de València estava participat en un 40% per una societat controlada primer per Bancaixa i després per BFA, la matriu de Bankia, la qual controlava la majoria del Consell d’Administració, i col·locava al president (José Luis Olivas, el mateix que Bancaixa) i conseller delegat. Els interventors van destapar unes pèrdues en 2011 de 887 milions d’euros.
El de desembre de 2010 es crea el Banco Financiero y de Ahorros amb la fusió de Bancaixa, Caja Madrid i altres caixes menudes. En març de 2011 transfereixen tots els seus actius a la matriu i presenten l’entitat comercial Bankia. El 20 de juliol de 2011 Bankia ix al mercat de valors amb un preu de l’acció de 3,75€. Recentment, en maig de 2012, la tercera entitat espanyola és intervinguda pel FROB, nacionalitzada i destituïts el president, Rodrigo Rato, i el consell d’administració. Les accions de Bankia cauen en picat i la situació de l’entitat arrossega tota l’economia espanyola cap a la intervenció per part de les institucions europees.
La caiguda de les tres principals entitats financeres ha significat la pèrdua de tota l’autonomia financera valenciana, exceptuant el cas simbòlic de Caixa Ontinyent. Esta pèrdua tindrà conseqüències importantíssimes per a les pròximes generacions. És més, hui en dia, unida a la crisi estructural de l’economia valenciana, els efectes es fan notar en tota la societat valenciana. La falta de crèdit per a les empreses i els professionals, la desaparició de l’obra social, l’increment exponencial del número de desnonaments o una taxa de desocupació a les portes del 30% són només alguns dels resultats més visibles al País Valencià.

  • 3. CRISI???? ESTAFA!!!

    El deute públic de l’estat espanyol es va situar a la fi de 2011 en el 68,5% del PIB. Alemanya (81,2%), França (85,5%) i Gran Bretanya (85,7%) tenen un deute públic superior a l’espanyol respecte al PIB. La crisi del deute a Espanya no és una crisi de deute públic. És una crisi de deute privat, que supera el 200% i que s’ha disparat durant l’última dècada. La crisi del deute espanyol ve provocada per la bogeria de la bombolla immobiliària, quan ací es construïa el 40% de tots els habitatges de la Unió Europea. Ens estan fent pagar l’economia de casino d’uns pocs irresponsables a base de transformar el deute privat en deute públic.

    Este és el total de diners entregats al
    s ban
    cs fins a la data:
    66.738.000.000 €

    24.465.000.000 €

    7.460.000.000 €

    8.127.000.000 €

    525.000.000 €

    915.000.000 €

    5.275.000.000 €

    977.000.000 €

    392.000.000 €

    14.249.000.000 €

    953.000.000 €

    3.400.000.000 €
    …i tot açò a què equival?

    • Cada ciutadà espanyol ha donat 1.414 € als bancs
    • Tota la vida laboral (16 a 65 anys) amb SMI de 176.957 persones
    • Es podrien construir 890 hospitals
    • El 128 % del total global de la despesa pública en Educació
    • Es podria multiplicar per 9 els diners destinats a polítiques actives d’ocupació
    • Un any de treball cobrant el SMI per a
    • 8.670.876 persones
    • Es podrien construir 16.684 escoles
    • El 114 % del total global de la despesa pública en Sanitat
    • Es podria multiplicar per 8 la inversió en I+D+i.
    • Suposa més de 2 vegades tots els diners que es destinen en un any a prestacions per desocupació