Al desconeixement lògic de l’inici cal afegir una visió extremadament partidista –millor dit bipartidista, perquè als socialistes els passa el mateix- que veu a l’altre sempre com a roí. Sense diàleg ni reflexió conjunta, l’acció política acaba obeint una dinàmica absurda:
· obsessió malaltissa pel passat com a culpable de tot,
· ús i abús del rumor (fins i tot al Facebook) i la “pamplina”,
· teatralitat ridícula com si l’alcaldessa portara tot el poble a les seues esquenes,
· repartiment de favors i foment del clientelisme,
· improvisació excessiva,
· propaganda abusiva i amb diners públics (BIM del PP),
· confusió evident entre privat/públic o partit/ajuntament,
· nul·la reducció de gastos,
· desconfiança amb els representants legítims del poble,
· opacitat,
· alarmisme en els comptes municipals totalment innecessari i partidista,
· acció de govern centrada en el quedar bé per damunt de tot,
· trencament de la convivència per enfrontaments i odis que no són els adequats en un representant públic.
El més gros és que o no hi ha o no es veu cap projecte de futur ni cap indici de cap on volen portar-nos com a poble i com volen fer-ho.